1307

I fou tanta la milloria que al cap d'uns dies es judicà que es trobava fora de perill de mort

De l'Autobiografia ⁽³⁾ de sant Ignasi de Loiola

El més jove dels Oñaz, però ja a prop de la trentena, "home de cort i de palau ⁽⁴⁾", passa una llarga convalescència a la casa-torre, ara sota la direcció del seu germà gran Martín García de Loyola y Licona, casat amb Magdalena de Araoz. A Pamplona s'ha trencat la cama. La versió oficial de "la bombarda" que "l'encertà en una cama, masegant-la tota", pot deixar pas a altres versions que s'adiuen més amb el seu caràcter "especialment arriscat en el joc i en coses de dones i en revoltes i coses d'armes" ⁽⁵⁾.

Les llargues estones de llit l'avorreixen... Els llibres que li proporciona la bona de la seva cunyada encara l'ensopeixen més... Hauran de passar dies fins que "comenci a moure's una mica per casa", encara que sigui mig arrossegant-se. Un dia, aprofitant que germà i cunyada no hi són, s'aventurarà una mica més i pujarà a les golfes... I aquí comença la recerca jesuítica dels tresors del Temple de Salomó.

...i troba un estoig amb manuscrits antiquíssims. Només manuscrits? No se sap ben bé... Se l'amaga sota el vestit, torna a sortir, no diu res... (pàg. 177)

Quan arriba a casa hi troba a dins un vell pergamí. (pàg. 180)

El pèndol de Foucault

Tot coberts de pols troba uns vells papers... Els anys passat a la cort del Comptador Major de Castella (D. Juan Velázquez de Cuéllar), a Arévalo, a on tingué a la seva disposició una "rica biblioteca", li diuen que aquests papers són importants...

On neixen els Templers? De la Xampanya, al costat de Troyes. I, a la Xampanya, hi governa Hug de Xampanya, que pocs anys després, el 1125, se'n va amb ells [els templers] a Jerusalem. En acabat se'n torna a casa, i sembla que es posa en contacte amb l'abat de Citeaux i l'ajuda a començar en el seu monestir la lectura i la traducció de certs textos hebreus. Fixin-se, els rabins de l'Alta Borgonya són convidats a Citeux, pels benedictins blancs, i per qui?, per sant Bernat, a estudiar qui sap quins textos que Hug va trobar a Palestina... El resultat és que sant Bernat, amb el suport econòmic dels comtes de Xampanya, hi constitueix un orde que a Terra Santa entra en contacte amb les sectes secretes àrabs i jueves (pàg. 172)

Però tornem a les golfes. (pàg. 180)

El pèndol de Foucault

La cunyada comença a estranyar-se: sembla que el convalescent agafa afecció "al cartoixà" ⁽⁶⁾, el darrer llibre que ella li ha deixat.

Llegint-los sovint, s'afeccionava força a les coses que hi trobava escrites

La cunyada, fins i tot, tota cofoia, havia comentat al seu marit: "I ara, després de llegir els llibres que jo li dono, sembla feliç i content".

...no solament es consolava mentre s'estava en aquests pensaments, sinó fins i tot després d'haver-los deixat quedava content i alegre.

La cunyada, la pobra, no sabia que entre els folis del "cartoixà" o entre sant i sant de la Legenda aurea ⁽⁷⁾, el convalescent havia anat barrejant els papers trobats a les golfes.

La decisió ja estava presa: calia anar a Jerusalem.

Però el que desitjava, en posar-se bo, era anar a Jerusalem... Sovint pensava en el seu propòsit i desitjava trobar-se bé del tot per a emprendre el camí... I estava tot embadalit amb el pensament de la partença ja imminent.

Com explicar la seva decisió? No podia dir el que havia trobat a les golfes, però podia aprofitar-se de la bona fe de la seva cunyada.

Quan conversava amb els de casa, s'esmerçava tot el temps en coses de Déu

I un dia en què el seu germà no hi era li va confiar a la cunyada:

Una nit que es trobava despert veié clarament una imatge de Nostra Senyora amb l'Infant Jesús

I com i a on amagar els papers trobats? "Home de cort i de palau" no li mancava l'enginy:

...li va venir el pensament de treure'n abreujadament algunes coses més essencials de la vida del Crist i dels sants. Es posà, doncs, a escriure amb tota diligència un llibre (d'uns 300 fulls en quart).

Entre aquests 300 fulls passarien desapercebuts els papers de les golfes.

A finals de febrer de 1522 comença el viatge. La "nit de vetlla a Nostra Senyora d'Aranzazu" és per ocultar les raons reals de la ja projectada visita a Montserrat. Els diners sempre seran necessaris (la Companyia de Jesús ja s'està gestant) i

...recordant que a casa el duc li devien uns quants ducats, cregué bo cobrar-los i així va escriure una cèdula al tresorer.

I, un cop cobrats,

...havent acomiadat els criats que l'acompanyaven, marxà tot sol en la seva mula de Navarrete cap a Montserrat.

El camí és clar: "de Navarrete cap a Montserrat".

El fet que li passà en el camí, quan "ensopegà amb ell un moro muntat en un mul i tot parlant els dos van anar a parar a parlar de la Mare de Déu", ja el vaig comentar fa anys a "Sant Ignasi i la pena de mort"

Montserrat és una primera fita. Sortia mencionat Montserrat en aquells papers trobats a les golfes? S'avançava el de Loiola en quatre segles a la visita que Heinrich Himmler va fer a Montserrat el 23 d'octubre de l'any 1940? Tots dos perseguint el Sant Graal? ⁽⁸⁾

...després de fer oració es va posar d'cord amb el confés i va fer una confessió general per escrit que durà tres dies... Aquest fou el primer home al qual manifestà la seva determinació.

"Tres dies" és potser massa temps per fer una confessió, encara que aquesta hagi estat "amb força diligència i tota per escrit", però és un temps raonable per "manifestar la seva determinació" amb tots els ets i uts i discutir-la; temps potser massa curt si el confés dels pelegrins, el francès Joan Chanon, model d'austeritat i de totes les virtuts monàstiques ⁽⁹⁾, li va ensenyar els arxius sobre el Graal, pels quals uns quants anys més tard preguntaria Himmler.

Quan deixa Montserrat, en el sarró del pelegrí (si aquest nom escau a qui va a la recerca dels tresors del Temple de Salomó), a més a més del seu llibre, a on amagava els papers de les golfes, i que portava molt guardat, l'Exercitatorio de la vida spiritual ⁽¹⁰⁾, potser donat pel seu confés (a canvi de què?), potser ficat al sarró en un moment de distracció del confés. Per alguna raó "a trenc d'alba marxa".

De poc li serví matinar.

I quan ja havia fet una llegua des de Montserrat, l'atrapà un home que venia tot de pressa al seu darrera i li preguntà si... ⁽¹¹⁾

Si confia en trobar "els tresors del Temple de Salomó", millor que no calgui repartir-los amb ningú, i així

S'apropava el temps que ell havia pensat marxar cap a Jerusalem... D'acord amb aquests mateixos pensaments tenia desig d'embarcar-se tot sol... i encara que s'oferien a acompanyar-lo, volgué anar tot sol

De nou, les veritables raons s'amaguen sota paraules pietoses

...ja que volia tenir només Déu per refugi... perquè desitjava tenir tres virtuts: caritat, fe i esperança... i deia que aquesta confiança i afecte i esperança volia tenir-la només en Déu

L'estada dels pelegrins a Jerusalem (4 de setembre - 23 de setembre) era massa breu pels propòsits d'un "cercador de tresors". El seu propòsit és esperar que parteixin els pelegrins, quedar-se a Jerusalem i, sense ulls indiscrets, fer els seus esbrinaments, prenent-se tot el temps que hi calgués.

La seva decisió ferma era quedar-se a Jerusalem visitant sempre aquells llocs sants

Els franciscans se la saben més llarga que el diable: abans d'ell ja havien vingut uns quants...

El Provincial li diu amb bones paraules que tenia notícies de la seva bona intenció de romandre en aquells llocs sants i que ho havia meditat bé i que, per experiència que tenia d'altres, creia que no convenia. Perquè molts havien tingut aquell bon desig i els uns havien estat empresonats, d'altres morts. I després l'orde quedava obligada a rescatar els empresonats. Per tant, que es preparés per marxar l'endemà amb els pelegrins.

Li queden només unes hores: cal, doncs, arriscar-se

...sense dir res ni prendre guia -els qui van sense turc com a guia corren gran perill- s'escapolí dels altres i se n'anà tot sol al mont Olivet

Li caldrà subornar els guàrdies (la fi justifica els mitjans), un delicte que ja ha prescrit

Com que els guàrdies no el volien deixar passar, els donà un ganivet dels estris d'escriure que portava

El fracàs d'aquesta primera recerca es consuma amb la seva detenció

...quan ja baixava del mont Olivet, ensopegà amb un cristià dels que en diuen de la cintura, criat del monestir, el qual amb un gran garrot i grans manifestacions d'indignació amenaçava de pegar-lo

El viatge de retorn és moment de reflexionar. Primer, s'adona que no té prou preparació per a extreure dels papers de les golfes tot el que aquests li poden dir: li caldrà estudiar. Segon, no és una empresa per a un home tot sol: li caldrà buscar un grup.

...rumiava contínuament què havia de fer i finalment s'inclinà a estudiar un temps per poder ajudar les ànimes i es decidí d'anar a Barcelona

Sabem ja que una frase pietosa (per poder ajudar les ànimes) amaga les veritables raons que no es poden dir.

I ja a Barcelona comença a crear un grup: Calixte de Sa, Lope de Càceres i Juan Arteaga. Més difícil era crear un grup de companys que seguir uns estudis.

Estudis i companys tenien una única finalitat: tornar a Jerusalem a la recerca dels tresors del Temple de Salomó (perdó, per ajudar les ànimes).

Aquest temps ja havien deliberat tots el que havien de fer, és a dir: anar a Venècia i Jerusalem i gastar la vida en bé de les ànimes

I què ha passat amb aquests "papers de les golfes"? Com és que, sempre portats ben guardats per sant Ignasi, no es troben en l'Arxivum Romanum Societatis Iesu (ARSI)? Com és que mai cap investigador ha presentat un mínim fragment d'aquests papers de les golfes? Tan gran és el secret dels jesuïtes?

Casi a corroborar la lucha sorda que tuvo la Compañia de Jesús con la Inquisición española, hay la quema de documentos que el P. General Muzio Vitelleschi efectuó, sin testigos, en el Archivo Romano de la Compañía de Jesús [ARSI] para el "bien de la Compañia" (Gramatowski 1992) en 1617: ¿qué contenían tales documentos? ¿Por qué quemarlos sin testigos? Las pasadas dificultades con la Inquisición española, que involucraron también el papado, eran un elemento candente que era mejor eliminar para el equilibrio actual de la Compañia. ¿Fue este el objeto de la quema? Ulteriores investigaciones se necesitan también en esta dirección. ⁽¹²⁾

1617

Per la seva part, el Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús dóna constància d'aquesta insòlita crema de documents d'un arxiu durant el generalat del P. Vitelleschi, elegit durant la Congregació General VII (5 noviembre 1615-26 mayo 1616).

Hombre profundamente espiritual, Vitelleschi era más propenso a la blandura que a la energía y severidad. Por su propensión consciente, se explica la aceptación del postulado de la provincia de Toledo y, probablemente, el deseo de muchos otros, expresado durante la Congregación General VII), de eliminar la memoria delictorum, destruyendo los documentos poco edificantes llegados a Roma, en especial de España, respecto a las protestas y tensiones internas de los años de Aquaviva, para los que faltan en el archivo romano de la Compañía de Jesús la mayoría de las cartas enviadas a la curia generalicia en los últimos dos decenios. El 15 abril 1617 el provincial de la provincia romana asegura haber quemado, personalmente y solo, los documentos que servían para la historia.

Potser en aquesta crema de documents de 1617 o en alguna altra de semblant, per eliminar la memoriam delictorum, els papers de les golfes, documentos que servían para la historia, foren desapareguts.

Prego a Nostre Senyor, a qui -seguint l'exemple de sant Ignasi- diàriament faig oració a cada una de les tres persones i una més a la Santíssima Trinitat ⁽¹³⁾, que quan, arribat l'any 2020 passats ja els cinquanta reglamentaris, vagi al Archivum Romanum Societatis Iesu i pregunti per les cartes que van arribar d'Espanya abans del viatge del P. Arrupe de l'any 70 a Espanya (amb visita inclosa al Caudillo Franco), no em diguin que -"para el bien de la Compañia" y "para el equilibrio actual de la Compañia"- ja han passat per la prova del foc ⁽¹⁴⁾.

2016

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 28 març 2016

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Altres temes

Temas teológicos          Temas bíblicos        Temas eclesiales          Cosas de jesuitas
Catequesis navideña (2000)      Catequesis eucarística (2006)    Catequesis sobre el Padrenuestro (2012)
Catequesis sobre el error del Dios encarnado (2014-2015)      Los amigos de Jesús ¿pobres o ricos? (2014)
Spong, el obispo episcopaliano (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Con el pretexto de una encuesta (1998)

(*)	Tercer número de la col·lecció "Sants i santes segons Miquel Sunyol". El primer número, aparegut l'any 2003, fou Clara d'Assís, fou enganyada per sant Francesc? El segon va aparèixer el novembre 2012: Santa Tecla ja no és santa.
(1)	La primera vegada que vaig tenir notícia d'aquest detall fou gràcies a una visita "guiada" (fora de les hores de visita) pel germà Sánchez de León a la casa-torre de Loiola. Molts motius arquitectònics de simbolisme templari van desaparèixer durant les obres que es van fer amb motiu de la visita de Joan Pau II en el novembre de 1982
(2)	"En el año 1394 el rey Enrique III de Castilla cedió con todos sus derechos el patronato de la iglesia parroquial de San Sebastián de Soreasu de la villa de Azpeitia, que había pertenecido a los caballeros templarios, a Beltrán Yáñez de Loyola, IV señor de la casa de Loyola y señor de Oñaz. En 1308 el santuario templario había pasado a manos del rey Fernando IV de Castilla, quien dio el patronato de la iglesia al concejo de Azpeitia". Cfr. https://es.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Loyola
(3)	El Pelegrí. Autobiografia de Sant Ignasi de Loiola. Traducció i comentaris de Josep Mª. Rambla. Col·lecció Horitzons, Editorial Claret. (A partir d'ara en blau el que pertany a aquesta traducció de l'Autobiografia)
(4)	(A partir d'aquí, en aquest color, el que he trobat a les notes i comentaris del llibre abans citat de Josep Mª Rambla)
(5)	Monumenta Ignatiana. Fontes Narrativi de Sancto Ignatio, I, 154.
(6)	Es tractava de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia
(7)	De Jaume de Varazze
(8)	Cfr. http://www.lexpress.fr/informations/quand-les-nazis-cherchaient-le-graal_681369.html
(9)	Nascut a Mirapeix, País de Foix, l'any 1480. Ingressà a Montserrat el 1512. Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat. Mor a Montserrat l'any 1568 (http://www.dadescat.info/ces.htm#21)
(10)	García Jiménez de Cisneros o García de Cisneros (nacido en Cisneros en 1455 o 1456 y fallecido en Montserrat el 27 de noviembre de 1510) fue un clérigo español, reformador benedictino, abad del Monasterio de Montserrat. Su apellido puede transcribirse también Giménez y Ximénez. Es conocido como el abad Cisneros. Acometió reformas en el Monasterio de Montserrat, desde su nombramiento como prior el 3 de julio de 1493, (tras la anexión del monasterio catalán al de San Benito el Real de Valladolid, donde García había iniciado su vida monástica en 1475), y posteriormente como abad. (https://es.wikipedia.org/wiki/García_Jiménez_de_Cisneros).
(11)	Els Exercicios de sant Ignasi són un "latrocini" del Exercitatorio de la vida espiritual de Cisneros
(12)	Cfr http://www.ucm.es/info/especulo/numero16/guaman.html
(13)	Sant Ignasi ja es preguntava "com podia ser que fes quatre oracions a la Trinitat". Sobre aquest tema podeu veure: "La Trinitat cristiana. Misteri o ignorància? O una simple "doctrina"? (http://usuaris.tinet.cat/fqi_ct04/trinitat2_ct.htm)
(14)	Són els documents que encara no he pogut investigar per a poder concloure el meu "Estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco" (http://usuaris.tinet.cat/fqi_sj/)