Fa una colla d’anys, quan érem els pares delegats de l’Esplai, en l’habitual excursió de monitors dels volts de Nadal, al capvespre hi havia prevista una Eucaristia.
Un grup de monitors va generar el debat sobre si era obligatori o no assistir-hi. El tema flotava en l’aire quan érem a punt de començar i el Joan iniciava els preparatius que fan al cas. De cop i volta, en lloc del pa i el vi, va treure una coca-cola de litre i una gran bossa de patates fregides. Es va fer un silenci expectant i, al cap d’uns moments ell va dir:
La Misa es una fiesta de amigos. Pero una fiesta con un sentido, porque somos amigos de Jesús y en la fiesta expresamos esta amistad y lo que significa. Los que estáis aquí con amigos y con un sentido, porque dedicáis el tiempo libre a educar a los críos, pero no queréis estar en esta fiesta, no tenéis porque quedaros sin fiesta
I, després d’una pausa, afegí:
Tomad. Os he traído esto para que lo celebréis también en el comedor.
Aquesta anècdota, que ens va impactar força, il·lustra 3 dels trets definitoris del Joan i que el feien destacar i fer-se estimar: l’heterodòxia, la profunditat teològica i aquell tremp educatiu inigualable.
Que el seu exemple i mestratge ens ajudi a trobar la manera de difondre en la societat actual la fe i el sentit cristià de la vida amb encert i amor.
Preguem al senyor
 |