Com a nen, com a ajudant, com a monitor, com a persona, sempre has estat per a mi i per a moltes persones un gran referent, una persona que predicava allò que Jesús ensenyava a la gent.

Ara, a l'esplai s'ha fet un buit. Un buit que es va fer quan ens vas deixar. A pesar del buit, nosaltres, l'equip de monitors del teu esplai on hi dedicaves tantes hores, continuem fent allò que tu sempre feies i deies: "educar com ho va fer Jesús".

La teva manera de fer-ho era el que et diferenciava de molta altra gent. Tu ho feies amb el cor i amb totes les teves ganes. De vegades t'enfadaves a les reunions de colònies, et dormies, et reies i sobtadament tossies.

La teva tos que ressonava a la casa de Viladrau, el teu "oye, oye…" per cridar l'atenció, la teva forma tan particular de conduir i d'agafar les corbes amb la furgoneta, els teus roncs que ressonaven a la teva habitació i al cau de Viladrau. I allò que a tu i a molts ens agradava: el cel, les estrelles i les constel·lacions que miraves amb el teu telescopi.

Tot això i moltes altres coses et defineixen a tu com a persona i com a monitor de monitors, que tu sempre ens deies. Tu has marcat una forma d'educar i de fer que ara, nosaltres els monitors, procurarem continuar fent així de bé com tu ho feies.

T'estimem.